Solidaritat Animal s'acomiada

Per tancar del tot el tema de l’bandonament dels animals ens agradaria agraïr la seva col•laboració a tots aquells que han volgut participar en un tema tant important com aquest. 

Ens agradaría afegir també una sèrie de consells:

Abans de fer el pas d'adoptar un gos, un gat o qualsevol animal de companyia, un ha de ser conscient de la responsabilitat que requereix. Mirar els pros i els contres abans de certes conseqüències és essencial: èpoques de vacances, cura diària de l'animal, els anys que viu, etc.

Des del departament de mediambient s’hauria de recolçar més als centres d'acollida amb un major finançament i s’haurien de potenciar les campanyes de sensibilització. Conscienciar a la gent és fonamental.

La gent hauria d’adoptar animals en comptes de comprar-los. Per això és necessari informar bé a la gent sobre els avantatges d’adoptar un animal de companyia en comptes d’anar a  un establiment de venta.

Solidaritat Animal us desitja un bon nadal i unes bones festes.

Una mirada crítica als abandonaments dels animals de companyia

Queden pocs dies per Nadal, i tothom s'afanya a realitzar les compres nadalenques abans de que el temps se'ls hi tiri a sobre.

Els animals de companyia, coincidint amb aquestes dates tant i tant especials de l'any, són un dels regals més desitjats pels petits de casa, i moltes famílies decideixen regalar un animal de companyia als seus fills. És fàcil trobar establiments abarratotats de pares indecisos de si comprar o no aquell gosset que el seu nen tant vol.
Molts d'aquests animals acaben sent abandonats al carrer. D'altres, són portats a protectores, on els espera una segona oportunitat. Però i aquells animals que es queden al carrer?

Gat solitari emmig del carrer

És fàcil trobar-ne als descampats, on intenten sobreviure

És fàcil trobar colònies de gats entre els arbustos o bé en solars no edificats

Un gat ajagut sobre un mur

Per tal de realitzar una cerca més completa  el grup Solidaritat Animal s’ha posat en contacte amb la Generalitat de Catalunya per tal d’entrevistar a una persona que fos especialista en aquest àmbit.

Molts gats de carrer presenten ferides causades per baralles

Des del màxim òrgan institucional català, Ignasi Rodríguez Ferran, un funcionari del Departament de Medi Ambient, Agricultura, Ramaderia i Pesca, treballa com a cap de la secció de Protecció dels Animals de Companyia. "S'ha d'aplicar l'obligació de identificar amb xip els animals de companyia", proposa amb fermesa el senyor Rodríguez, convençut de què la societat està recapacitant i va cada cop més en la direcció correcta. Durant la llarga i profitosa conversa que es va mantenir amb el senyor Rodríguez, aquest va aportar una gran quantitat d’informació relacionada amb els abandonaments d’animals de companyia, a través de dades i estadístiques oficials, esdeveniments, celebracions, actes, i moltes coses més gràcies al seu ampli coneixement dins d’aquest àmbit i de l’accés que tenia a varies fonts oficials.

El senyor Rodríguez va expressar al llarg de l’entrevista una opinió més que favorable vers aquest tema, ja que va aportar tot un conjunt d’arguments positius en els quals exposava totes aquelles mesures que la Generalitat ha realitzat durant aquests últims anys i que s’han acabat traduint en definitiva, en una reducció del nombre d’animals de companyia abandonats en terres catalanes.

Aquests han estat alguns dels moments més destacats i rellevants de l’entrevista amb Ignasi Rodríguez Ferran:

A més a més de l'Estat, hi ha diverses organitzacions animalistes sense ànim de lucre que vetllen pels animals que han estat abandonats. Degut a la sensibilització de gran part de la societat, cada cop hi ha més organitzacions d'aquest tipus. Però la crisi és un obstacle que fa que moltes fundacions i associacions hagin de tancar o bé assosciar-se amb d'altres per tal de poder sobreviure en el pessimista marc actual. El fet de ser moltes i petites, però, ajuda a l’establiment d’una xarxa d’actuació específica i continuada per garantir que es compleixen els objectius principals d’aquestes organitzacions.

Les tasques que aquestes organitzacions desenvolupen sovint passen desaparcebudes degut a la infinitat de problemes que pateix la nostra societat; a més a més, els animals encara estan considerats un bé material, i això dificulta una acció efectiva d'aquestes organitzacions. És per això que els animalistes, un col·lectiu que està en augment, reclama una acció específica en el territori educatiu per tal d'inculcar una sèrie de valors respectuosos amb els animals. Així es construirà una societat millor, i les generacions futures obraran èticament i amb més responsabilitat cap als altres i en especial cap als animals. No seran tractats com a joguines ni se’ls maltractarà per pur divertiment, com molta gent fa al nostre país. Espanya encara té una mentalitat primitiva, mentre que a països com França i el Regne Unit la ciutadania està molt sensibilitzada i èticament educada.

"Som absolutament tercermundistes a Catalunya" assegura Yolanda Valbuena, directora de l’àrea jurídica de la Fundació Altarriba, fundació nascuda l’any 1998 amb l’objectiu de defensar els drets dels animals. Per poder fer la feina correctament i amb total eficàcia cal que la ciutadania s’impliqui en els assumptes relacionats amb els animals.

Solidaritat animal no ha volgut quedar-se únicament amb la visió que ha ofert tant la Generalitat com la fundació Altarriba. Ha volgut saber també quines opinions tenen els ciutadans de Barcelona sobre l’abandonament i l’adopció d’animals. Vol mostrar una visió més amplia sobre un tema pel qual es porta molts anys lluitant per tal de disminuir els abandonaments. Les enquestes han estat contestades tant per persones que disposen d’algun animal de companyia com de persones que no en tenen per tenir dos punts de vista. Les preguntes escollides giren en torn als punts principals que s’han tractat des de l’inici de la investigació: els factors que porten a l’abandonament, possibles solucions per abatre el problema, saber si l’Estat ha promogut suficients campanyes per evitar-ho i saber quins són els mètodes més habituals de la gent a l’hora d’obtenir un animal de companyia. Els enquestats tots coincideixen en què l'Estat hauria de promoure més campanyies per consienciar a la població i reduir el nombre d'abandonaments. I, sobretot, remarquen la idea de què la gent hauria de saber que un animal no és pas una joguina.

S'ha de tenir en compte que l'abandonament d'animals i el maltractament vers aquests és un fet que abunda a Espanya i que es repeteix cada dia. És una realitat que ens incumbeix a tots i que hem de solucionar conjuntament. La qüestió radica en què no és un problema que pugui resoldre's només amb l'ajuda d'algunes associacions privades i de l'Administració, sinó que han de ser els ciutadans els que actuïn per solucionar-ho. I com es podria solucionar? http://www.tv3.cat/videos/3866691/Adoptam-per-Nadal-pero-per-sempre

Sprint final

A la versió digital de l'ABC apareix aquesta curiosa notícia sobre un calendari solidari protagonitzat per celebritats del nostre país amb l'objectiu de lluitar contra el maltractament als llebrers, una raça molt utilitzada en les curses i també sovint maltractada pels seus amos. Les dures condicions en les que aquests gossos es troben sotmesos fan que molts acabin traumatitzant-se i que pateixin seqüeles al llarg de la seva vida, que acostuma a ser curta si viuen en aquestes pèssimes condicions.
Els cantants Pitingo i Carlos Baute, la periodista Susana Griso i el compositor britànic Albert Hammond són algunes de les figures que han prestat la seva imatge per motius benèfics. El calendari benèfic de 2012 ha estat elaborat per l'assosciació madrilenya BaasGalgo, i a través de les fotografies del calendari es vol mostrar unaimatge tendra i amigable dels llebrers, els quals sovint sónvistos com gossos molt agressius. Aquesta agressivitat està causada per les horribles condicions en les que molts d'aquests animals viuen. El preu del calendari és de 10 euros que es destinaran a la lluita contra el maltractament d'aquesta raça canina.

 Aquí teniu el making off del calendari.

              


A pocs dies del final del treball, ja estem elaborant el nostre post definitu. De moment ja tenim unes quantes fotografies fetes i les idees més o menys estructurades per concluir aquesta tasca tant enriquidora que hem dut a terme.


Elisabeth Claverí

Los Animales y el Cine

Parte de la riqueza del cine radica en que es un arte que abarca un amplio abanico de temas. Entre ellos, y quí encontramos la cuestión que interesa a nuestra asociación, están las películas que hablan sobre la naturaleza.

Grandes films como Dersu Uzala (El cazador), de Akira Kurosawa, y toda una serie de películas, destacando las de animación, como Ratatouille, Madagascar o los 101 dálmatas, han enseñado a toda una generación que debemos amar y respetar a todos los seres vivos como fomento del equilibrio del planeta. Dersu Uzala, por ejemplo, trata sobre un cazador nómada que habita en los bosques de Siberia y que enseñará a un militarruso (Vladimir Arseniev) a convivir con la naturaleza y así estar en plena armonía con ella; además de ser una excelente película sobre la amistad, como destacaba el crítico cinematográfico Carlos Boyero en el diario El Mundo. Madagascar y Ratatouille muestran el calvario y la esclavitud que sufren algunas especies en los zoológicos y las calles de las ciudades modernas. Ratatouille está más enfocada al asco y al desprecio que tenemos ante especies como los ratones, una manía más cultural que racional, y Madagascar parodia los zoológicos modernos, que se aprovechan de la espectacularidad de los animales salvajes a modo de exhibición, sin importarles que estas criaturas no estén viviendo en el único sitio donde sus necesidades pueden estar completamente cubiertas, su hábitat natural.

Laraza humana es infinitamente más poderosa que el resto de especies terrestres, y poco a poco, en occidente y en las civilizaciones industrializadas, se ha ido perdiendo contacto con los demás seres vivos, encasillando a grupos de animales como las palomas, los rodeares o los perros, a plagas que asedian las ciudades, bichos que habitan en los bosques y a animales que tomamos como mascotas de compañía con posibilidad de abandonar, como el que se compra un portatil. El cine, y todos los mensajes que brotan de él, ayudan a crear consciencia en este tema y muchos otros, y a asienta una serie de valores que no nacen innatos en la gente. En especial en aquellos niños, que acostumbrados a la cultura del cine y del ocio, salen de las salas con ganas de tener un león en su habitación.

Para finalizar, un ejemplo de ese humor negro, satírico y “tarantiniesco” recogidode autores como Brian de Palma, del final de Kill Bill II, que ayuda a clarificar las ideas de este texto. Laescena final de la saga Kill Bill es una muestra de lo educadora que puede ser la televisión, en cuanto albuen trato con los animales y demás valores educacionales que mantienen la inocencia de estos chiquillos, y que crean una moralidad ética y sólida. Cuando Beatrix se encuentra ya en la habitación del hotel con su hija, después de la trifulca con "Bill", su hija está mirando los dibujos animados que salen por la tele sentada en la cama, y el narrador de estos dibujos dice: “Vaya, vaya, vaya…, pero sies la florecilla… Buenos días, señor y señora América y todos los barcos de la mar. Últimas noticias: ¿tiene usted una urraca en su casa? Si es así, es usted afortunado. Las urracas son las aves más encantadoras del mundo y las mejores amigas del granjero. Trátenlas con dulzura y con amabilidad, y no olviden nunca que las urracas merecen todo nuestro respeto”. Todo un ejemplo de lo qué es la cultura televisiva con la que se han creado cineastas como el propio Quentin Tarantino dentro de la cultura del cine.

Ruben Elías Hernández

El origen de la tragedia de los abandonos de animales

Desde hace cientos de años que los animales han tenido un papel fundamental en las actividades humanas como la caza o la ramadería, sin embargo, ¿qué papel cumplen estos animales actualmente en todos esos bosques y praderas que ahora se han convertido en grandes ciudades? Ninguno, simplemente, ya no son necesarios y han sido trasladados a zonas más rurales. Una de las imágenes que reflejaría el papel del animal en la ciudad moderna es la de un carruaje conducido por dos caballos que pasea por las calles de una urbe. Aquí aún podemos ver este hecho en la vida real, donde turistas utilizan este elegante y romántico medio de transporte para darse un paseo tranquilo, que evoca tradicionalidad y te lleva al pasado. En películas de época como La Dama de Shangai de Orson Welles, el carruaje es un elemento utilizado con total naturalidad.

No muy distinto es la retrato que le harías a los animales de compañía que venden en las tiendas, incluso en lugares como las ramblas de de Barcelona. La jaulita de pollitos que podemos encontrar en esta famosa calle de la ciudad condal, a un euro el pollito, ahora parece artificial, cuando años antes hubiera sido normal. Acostumbrados a ver tanto ladrillo y tanto cemento gris, la visión que tenemos de los animales en las grandes ciudades ha pasado de ser “natural”, como  lo era en el campo, a parecer ilusoria. Una cosa es cierta, y es que los animales se caracterizan por pasar la vida a un ritmo lento y de contemplación, como lo es el ramadero que cada día sigue su lenta rutina de cuidar sus cabras u ordeñar sus vacas. Actualmente nuestra sociedad se mueve a una velocidad y con un estrés exacerbantes. El hombre, el abuelo o el niño que pasea a su perro por la ciudad, está demostrando así que tiene un momento de respiro en su alocada jornada de trabajo, hobbies, amigos y familia del día a día, aunque tenga que tener al perro en un piso de setenta meros cuadrados en los alrededores de la M -30 o en el barrio del Eixample.  Un animal es ahora en las ciudades modernas un oasis en la gran Manhattan, la gran Shangai o la gran Barcelona. Por esta razón,  el que quiera tenerlo, debe estar concienciado de las dificultades que comporta, y de la paradoja que representa actualmente.


Ruben Elías Hernández

Un abandono, una guerra

No se crean que los animales son los únicos seres vivos que han sido abandonados a lo largo de la historia, también ha habido casos con personas. Dicen que en ciertas ocasiones, en El polo norte y en Siberia, se han dejado a abuelos, ya muy ancianos, abandonados sobre un trozo de hielo que se adentraba mar adentro, surcando las aguas gélidas. Lógicamente, eso es un caso de supervivencia. Hace no muchos años, en España, se puso de moda tener una serpiente como animal de compañía. Pueden imaginarse cómo acabaron muchos de esos pobres reptiles…, lanzados a las alcantarillas y a los váteres de las casas.

Uno no puede escoger tener un abuelo o no, pero tiene la obligación de cuidarlo. Si no puede mantenerlo con su dinero, o no tiene el suficiente tiempo, para esto está el estado. Pero lo que no se debe hacer, lo que es una verdadera insensatez, es adoptar un animal prematuramente, sin ninguna necesidad, más que las que ha creado la actual cultura “del ocio” y “del culo” como decía Godard en la película El Desprecio, sin adelantarse a lo que conlleva cuidarlo.

Una vez un animal ha sido abandonado, no le espera más que una dura guerra en un mundo que ha sido manipulado a imagen y semejanza de los hombres. Y la mayor parte de la gente con la que se cruzará en la calle, no se va a parar a ayudarle o a socorrerle, porque las personas ya tienen bastantes problemas propios como para ocuparse de lo que ellos consideran “pequeñeces” dentro de un mundo cruel. Pero igual que Dios hizo este mundo cruel, y repleto de gente mala, porque aportan diversidad y ayudan al cristiano a ver cuál su camino hacia la fe, Él también ordenó: “Amarás a tu prójimo como a ti mismo”.

No estamos aquí, en la tierra, para darnos a unos pocos seres queridos y abandonar a todos los demás. Nuestro amor debe ser altruista y desinteresado. Sin esperar nada a cambio. Solo así evitaremos hechos cotidianos como el de los animales abandonas en las calles de occidente y de todo el planeta. Por eso yo hago un llamamiento a todos aquellos que quieran guardar consciencia de que cada animal abandonado sufre una guerra en su interior que no muchas personas podrían soportar.  Y que muchos mueren abandonados.

TRAILER Le Mépris o El Desprecio

Ruben Elías Hernández

Els animals abandonats també són la solució a altres problemes

Fa uns dies, a través de les diferents entrevistes que vam realitzar a personatges rellevants dintre del tema que estem tractant, vam descobrir moltes coses que encara no sabíem, com per exemple: els diferents factors que determinen l'abandonament d'animals de companyia, com es porten a terme les gestions i els processos dins dels centres d'acollida d'aquests, o fins i tot possibles solucions que reduissin el nombre d'abandonaments a tota Catalunya.

Doncs bé, l'altre dia mentre estava llegint el diari El Periódico, vaig trobar un article força interessant que encara obria una nou front de possibilitats per combatre l'abandonament contra els animals de companyia. Aquest article és el següent: "Unidos en la exclusión". En aquest, es parla sobre els molts i positius efectes que poden arribar a generar el contacte entre els animals de companyia abandonats i els presidiaris d'una presó catalana. Per als presidiaris d'aquest centre, significa un nou inici, una nova oportunitat; pels gossos, significa hores d'atenció i d'estima que aquests primers els procuren quan ambdues parts es troben cada setmana.

Però aquest no és el pròposit principal, sinó que l'objectiu esencial d'aquestes sessions que totes dues partes porten a terme consisteix en que els presidiaris aconsegueixin ensinistrar els gossos amb els que conviuen durant curts periodes de temps i que els gossos rebin una atenció i una formació individualitzada. Aquesta iniciativa profitosa que està subvencionada per la Obra Social de la Caixa, acabarà el dimecres d'aquesta setmana. Esperem que tant de bo, aquesta iniciativa pugui tornar a repetir-se molt aviat i que trobi una estabilitat fixa, donat els bons resultats que a comportat per ambdues parts: tant pels presidiaris com pels gossos.

Gerard Carràs